Alkivia és un projecte propi de desenvolupament de mòduls per a WordPress sota llicència de codi lliure (En Anglès). Avui, el lloc web d’Alkivia ha estat rellançat amb un nou disseny per a tot el lloc. Aquest nou disseny unificarà l’aparença de totes les seccions i llocs del Projecte Alkivia:

• El bloc.
• El nou web de documentació.
• L’explorador de codi. (Ara és possible descarregar qualsevol branca o versió).
• El sistema de gestió d’incidències i sol·licituds de funcionalitat.

S’ha intentat crear un diseny molt net i lleuger per al lloc y fer molt fàcil trobar-hi tota la informació i documentació relativa al projecte. El nou disseny, es basa en el Tema Chameleon i n’és un tema fill.

Les pàgines d’extensions i temes faciliten ara la informació més actualitzada de qualsevol mòdul. Hi trobareu informació sobre la versió actual, de les versions de WordPress en les que funciona i la data de la darrera actualització. En totes les pàgines s’hi han incorporat enllaços útils a tota la informació relacionada. La intenció ha estat facilitar una pàgina de resum que apunti a tota la informació que es pugui necessitar.

La documentació de la wiki està essent escrita, cosa per la qual algunes pàgines poden no trobar-se o ser incompletes. Segur que ho entendreu ja que seran completades en els propers dies. A més, altres millores vindran aviat, doncs hi ha plans per al futur immediat. No us ho perdeu!

Quan fem una bona quantitat de fotografies, mantenir-les organitzades s’ens fa complicat massa vegades. Picasa és un programa gratuït que ens ajudara a fer-ho de la forma més senzilla i està disponible tant per Windows com per Linux.

Picasa es un organitzador fotogràfic de Google. Entre altres funcions, ens permet mantenir les nostres fotografies ben organitzades i etiquetades, fent-nos molt fàcil trobar la fotografia adequada quan la cerquem. Hi ha certes coses que, a més d’organitzar, podem fer amb Picasa i que trobo d’allò més interessant:

• Ens permet etiquetar les fotografies segons l’estàndard IPTC. Les etiquetes es desen dins del mateix arxiu d’imatge i, amb això, sempre estan disponibles encara que traslladem la imatge a un altre ordinador.
• Podem fer retocs bàsics a les fotografies, com canvis d’il·luminació i de contrast de forma automàtica. El programa ens suggereix un retoc que, la majoria de vegades resulta força encertat.
• La funció “Segur que tinc sort” que és una millora intel·ligent de tota la fotografia. Aquesta funció acostuma a donar bons resultats amb imatges de paisatge.
• Eliminació d’ulls vermells. La gran majoria de vegades, el programa detecta automaticament els ulls vermells i ens permet acceptar o canviar la selecció. Amb això ja no tens excusa per tornar a compartir fotografies amb els ulls vermells.
• Redreçament de la imatge. Si la imatge ha quedat torta, la podràs redreçar d’una manera molt senzilla i intuitiva.
• Inclou també alguns senzills efectes, com nitidesa, canvi de color i altres.

Com a altres funcions menys utilitzades però que no per això son menys interessants hi ha la possibilitat de crear un collage, de crear un vídeo a partir d’un conjunt d’imatges i exportar una copia de les imatges tot canviant-ne la mida.

De totes les imatges modificades, Picasa en desa sempre còpia de l’original. D’aquesta manera, sempre és possible desfer els canvis ja desats si en el futur canviem d’opinió.

Llegeixo a “El Periódico” la noticia de que Educació preveu digitalitzar aquest curs totes les aules de cinquè. Cert que això serà un avanç en posar en mans dels infants les eines que, avui per avui, ja son imprescindibles per la nostra societat. Aprendre a usar correctament aquestes eines, pot ajudar a un avenç important en la nostra societat sempre que es sàpiga transmetre justament això, que son eines de les quals cal aprendre a fer-ne bon ús.

Cal, però, considerar alguns punts que poden ser realment importants en aquesta formació, tant vers els alumnes com a la situació que viu la nostra societat.

En quest pla de l’Escola 2.0, fora molt més productiu no preveure la possibilitat de fer servir sistemes propietaris. Es tracta de fer arribar la formació i la tecnologia a tothom i, per tant, hem de fer-ho de la forma que resulti assequible per a totes les butxaques. Cal escollir doncs, la solució més econòmica entre les diferents opcions tècniques existents; i l’opció més econòmica passa pel programari lliure.

Aprofitar la introducció de l’equipament informàtic a totes les aules, hauria de servir per promoure l’ús dels sistemes i programari lliure. I això tindria diferents efectes molt positius que només enumero de forma molt resumida:

1. Abarateix de forma molt important el cost de la implementació. El programari lliure es majoritàriament gratuït i tenim moltes opcions on triar, des del propi sistema operatiu, amb moltes i variades distribucions, fins al programari per a la majoria d’usos (Navegadors, Ofimàtica, Imatge, So, etc.).
2. Hi ha importants comunitats que, de forma altruista, tradueixen el programari lliure a la nostra llengua, cosa que fa que sigui molt més senzill trobar programari lliure en Català que no pas programari propietari que, en la majoria de casos no sol traduir-se.
3. El programari lliure es pot personalitzar i modificar per ajustar-se al màxim a les necessitats d’ensenyament. Això no només en milloraria la qualitat, si no que també traslladaria la feina a les empreses del nostre país en lloc de deixar-la en mans d’empreses estrangeres.
4. S’utilitzarien sempre programes legals, evitant fomentar la pirateria del programari propietari. Al mateix temps, els futurs professionals s’acostumarien a utilitzar el programari lliure, cosa que abaratiria els costos de les empreses en un futur.
5. És ben conegut que els sistemes i programari lliure son més segurs que els sistemes propietaris més utilitzats. També es prou sabut que els primers s’actualitzen molt més sovint que els segons i que solen ser més estables.

Fetes aquestes consideracions, s’hauria d’aprofitar el moment per formar els estudiants en l’ús del programari lliure, cosa que repercutiria molt positivament en la seva formació, en el futur de la nostra societat, en la creació d’empreses dedicades a aquest tipus de programari, en d’utilització de programari íntegrament en la nostra llengua i en l’abaratiment de la formació.

Molts cops m’han fet aquesta pregunta: Que faig servir per retocar les fotos? I també, molts cops m’han pregunta el per què de no fer servir el Photoshop i haver triat un altre programa. La resposta es força simple, però intentaré donar-hi una petita explicació.

Primer de tot, m’aplico aquella vella dita que ve a dir: “No pots ensenyar trucs nous a un gos vell”. Doncs a mi hem passa el mateix: ja fa anys que faig servir el Paint Shop Pro i, com que ja el conec, fa mandra posar-me a aprendre’n un de nou. De fet, vaig començar a utilitzar el Paint Shop Pro en la seva versió 3.0 (llavors encara era de Jasc), ara utilitzo la versió 12 (propietat de Corel). I el fet es que no hi he trobat a faltar res que jo vulgui fer. Val a dir, que al Paint Shop Pro també puc instal·lar la majoria de filtres disponibles pel Photoshop (utilitzant la mateixa versió per Photoshop).

Llavors, el plantejament és el següent: si amb aquest programa ja puc fer tot el que vull… per què canviar-me a Photoshop? Per les proves que he fet, amb els dos programes puc obtenir gaire bé els mateixos resultats; i la interfície del Paint Shop Pro és més amigable. En aquest punt també hem plantejo un parell de punts: mentre el Paint Shop Pro té un preu al voltant dels 90 €, el Photoshop passa de 1.000 €. He preferit sempre invertir els diners en allò que crec més interessant; en el meu cas, en equip fotogràfic.

Posaré ara un exemple de funcionalitat del Paint Shop Pro. En aquest cas, he utilitzat les eines “aprimar“, “suavitzat de pell” i “eliminar imperfeccions“. He partit d’una fotografia d’una dona grassa, obtinguda a stock.xchng, que teniu a l’esquerra, per fer-hi uns retocs i aprimar-la considerablement; el resultat és la foto de la dreta. No m’hi he entretingut massa, doncs la finalitat era posar un exemple aquí, i soc conscient que el resultat es podria millorar. De totes maneres, estic segur que us feu una idea d’aquesta possibilitat del programari.

Resumint, utilitzo el Paint Shop Pro, per que el conec, no hi he trobat a faltar cap eina que jo vulgui fer servir i és, amb diferencia, molt més econòmic.

Com a nota curiosa, una cosa que hem sorprèn, son les diferències de preu del Photoshop a botiga en línia d’Adobe: En la botiga d’Espanya té un preu de 1.042 €, mentre que a la d’Estats Units val 649 US$ (Uns 468 €). Realment trobo que amb aquestes exagerades diferencies estan estafant als compradors europeus i que, comprant directament al fabricant, el cost hauria de ser aproximadament el mateix a tots els països.

Aquests dies estic fent diferents proves de publicació de vídeo al meu bloc. I la elecció no és pas senzilla. Hi ha moltes alternatives i diferents maneres per publicar un vídeo.

La més habitual i coneguda és la publicació de vídeo en format Adobe Flash, però n’hi ha d’altres. Flash és el sistema que utilitzen les plataformes més conegudes com YouTube, DailyMotion o Vimeo. Personalment publico tant a YouTube com a Vimeo: el primer per que és la plataforma de referència, el segon per que ofereix molta millor qualitat i funcionalitat (encara que algunes funcions son de pagament). Però no és de plataformes del que vull parlar, si no de formats.

Adobe Flash

Publicar amb Adobe Flash presenta l’avantatge de la compatibilitat entre plataformes: La gran majoria d’usuaris tenen instal·lat Flash. A més, des de les darreres versions (La versió 9), Flash suporta també la reproducció de vídeos MP4 en format H.264, cosa que el fa molt versàtil.

Com a desavantatge és que la mida dels arxius no és precisament petita i sacrifiquen molt la qualitat si vols obtenir mides manejables. Utilitzar Flash per reproduir arxius MP4, també es arriscat, doncs hi ha una gran quantitat de visitants que tenen versions anteriors a la introducció d’aquesta funcionalitat.

Un altre desavantatge important és que aquest format no és fàcilment reproduïble fora de la web. Està pensat amb aquesta funcionalitat i n’hi ha pocs reproductors.

QuickTime

Quicktime és el reproductor de vídeo de Apple. Encara que originàriament només funcionava en els ordinadors d’aquesta marca, avui en dia Apple facilita el reproductor tant per Mac com per Windows. A més, els diferents formats de vídeo de Quicktime, també es poden reproduir en Linux, amb un conjunt cada cop més important d’usuaris.

EL format de vídeo de Apple, va ser a més la base per la creació de formats de vídeo MP4, especialment el format codificat com a H.264, el que més s’està estenen darrerament i el que usen la majoria de reproductors portàtils.

Com a desavantatge, només indicaria que si incrustem els vídeos en Quicktime, el reproductor no és mostrarà als usuaris de Linux, ja que no hi és disponible. Aquests usuaris hauran de descarregar el vídeo per veure’l en un reproductor independent. Un altre desavantatge, menor, és que l’usuari ha de tenir instal·lat el reproductor de QuickTime.

Windows Mèdia

EL format Windows Mèdia és propietari de Microsoft i, com a tal, només ha estat disponible tradicionalment en per plataforma Windows. Si bé ja hi ha algunes implementacions per altres plataformes, en totes elles l’usuari ha de descarregar el vídeo per poder-lo visualitzar. Crec que realment no és una opció que es pugui tenir en compte. Microsoft ha llançat la plataforma Silverligth, però falta veure’n la seva acceptació i evolució.

DivX

El format de vídeo DivX, és propietari de l’empresa del mateix nom. És un format àmpliament estès ja que va ser un dels primers que va permetre obtenir arxius amb una relació mida/qualitat realment interessants. Avui en dia també es basa, en part, en els estàndards de MP4. Per altre banda, hi ha reproductors i eines de codi lliure, com el cas de Xvid, disponibles per Linux i altres plataformes.

Per mi és el meu format preferit, es pot reproduir a gaire be qualsevol ordinador.També he pogut provar-hi la reproducció en format d’alta definició (HD-720p i HD-1080p) amb molt bons resultats.

A més el format DivX, és disponible a gaire bé tots els reproductors de DVD domèstics, així que els arxius DivX es poden veure també en el televisor. S’ha de tenir en compte que el format MP4, també és present cada cop més en aquests dispositius a banda del reproductors portàtils.

A l’hora de publicar vídeos amb DivX, el desavantatge és similar als de QuickTime: Els usuaris han de tenir instal·lar el reproductor web, que a més no esta disponible per Linux.

MediaPlayerConnectivity

No és cap sistema de publicació de vídeo. Però és una alternativa per aquells usuaris pels que la seva plataforma no disposa d’un reproductor web per segons quins formats de vídeo.

MediaPlayerConnectivity és un complement pel navegador Firefox. Ens permet configurar reproductors externs en el cas que la pàgina inclogui un format de vídeo que no es pot reproduir al navegador.

Darreres consideracions

La publicació de vídeo a Internet presenta sempre una constant cerca entre la mida de l’arxiu i la qualitat de reproducció. Es tracta de trobar el punt òptim entre els dos paràmetres. Volem la millor qualitat, però això incrementa la mida de l’arxiu i, per tant, l’espai en disc i l’ample de banda consumit. En aquest cas cal pensar que n’esperen els usuaris, ja que no tots disposen d’amples de banda que permetin la reproducció en línia de vídeos d’alta definició.

Properament publicaré algun video directament en aquest bloc, sense allotjar-lo a Vimeo o YouTube com he vingut fent fins ara. Les proves que he estat realitzant fins ara hem decanten a triar entre Flash, per la major compatibilitat i DivX, per la gran qualitat de vídeo. Us tindré informats!

Fa un temps que vaig ficar-me en aquesta mena de xarxa social que s’anomena Facebook. La cosa és interessant i hem permet establir contacte amb diferents persones a qui conec i amb d’altres que comparteixen els meus interessos a Facebook.

Però quan vaig intentar afegir-me a una xarxa que englobés la gent del meu país, vaig trobar-me que no hi havia cap xarxa Catalunya. Havia d’escollir entre Espanya, Andorra, França o qualsevol altre lloc. Aquest és un fet habitual per molta gent i ho demostra que hi ha grups d’usuaris a Facebook, que reclamen la creació de la Xarxa Catalunya.

Si ets membre de Facebook, et recomano seguir aquests passos per tal d’aconseguir la creació de la xarxa Catalunya. Això es fa amb el formulari de suggeriments del mateix Facebook. Només cal seguir aquests senzills passos:

1. Visita la pagina del formulari de suggeriments : http://www.facebook.com/help/suggestions.php
2. Indica la següent informació:
   • Tipus de xarxa: Regió
   • Nom de la Regió: Catalunya
   • La vostra població
   • La vostra adreça electrònica.
     

Si som molts els que ho sol·licitem, segur que l’aconseguirem! Així que us animo a fer el suggeriment i entre tots tindrem la Xarxa Catalunya.