Aquest cap de setmana va haver-hi focs artificials a Ripollet. Un intent de condensar-ne un exemple en tant sols 5 segons

Aquest cap de setmana, Vimeo proposava un projecte de fer un vídeo de 5 segons amb 2 més d’introducció i 1 de final; això és 8 segons en total. Com que vaig passar per Puigcerdà, vaig gravar els ànecs del llac i he intentat mostrar-los en 5 segons. El vídeo més curt que he fet mai, tot s’ha de dir.

De tant en tant m’agrada pujar a Montserrat. I sempre que puc, ho faig amb el cremallera; per comoditat, rapidesa i per que hem deixa a la porta del monestir. Aprofito per comprar unes coques d’allò més bones i per passar una estona en un entorn agradable amb un paisatge que m’encanta.

Aquest cop vaig aprofitar per plantar la càmera a davant del cremallera i gravar tot el recorregut del tren per aquell camí que tants cops havia fet a peu.

La música és de BlacKisS sota llicència Creative Commons BY-NC.

Fa ja dies vaig publicar el vídeo del Cant a Ripollet en la seva versió instrumental. Després d’aquell vídeo, vaig crear aquest altre en versió coral. En aquesta ocasió he optat per afegir-hi la lletra en format karaoke, així tots plegats podem aprendre’ns la lletra del cant.

Fa uns dies vaig publicar un àudio amb el Cant a Ripollet. Un diumenge a la tarda vaig sortir per Ripollet per gravar algunes imatges, després s’hem va ocórrer que, amb aquelles imatges i la versió instrumental del cant, podia fer un petit vídeo amb unes pinzellades de la Vila de Ripollet.

Ripollet és una Vila a l’àrea Metropolitana de Barcelona, a la comarca del Vallès Occidental. Les primeres restes que s’hi han trobat daten aproximadament del 3.000 aC i la primera referència escrita trobada data de l’any 983. Tot i la seva història, Ripollet conserva molt poques restes, essent la més remarcable l’església parroquial, construïda sobre una base romànica de la que la primera referència escrita data de l’any 986.

Naturalment hi ha coses que no m’agraden, però n’hi ha moltes més que m’encanten; algunes que no es veuen però que t’arriben: la seva gent, les seves festes i tradicions, els meus records. Però aquesta és la Vila on vaig néixer i on he viscut tota la meva vida, la meva vila, i per això me l’estimo.

El cap de setmana passat varem patir a la costa catalana una forta tempesta. Sembla ser que va especialment forta a la Costa Brava. Unes hores després de la tempesta vaig passejar per les platges de Barcelona, on vaig gravar aquestes imatges.

Tot i que la càmera estava muntada sobre un trípode, el ven no va deixar-la quieta ni un moment i, si no l’hagués estat subjectant, hauria caigut. El vent també arrossegava l’aigua del mar, el que provoca que algunes imatges tinguin un aspecte boirós.