Ramblejar és un verb molt d’aquí amb una difícil traducció a d’altres llengües, al menys per a mi. També les rambles son quelcom molt del nostre país. Una rambla, és un carrer o camí destinat al passeig, i també és una mena de riera amb presencia d’aigua intermitent depenent de les pluges. I es que moltes rambles (de passeig) es van construir damunt de les altres rambles (rieres).
Ramblejar és doncs passejar per una rambla, aquell carrer destinat al passeig. Ens agrada passejar, sortir a prendre la fresca i per això es varen construir les rambles. Ens agrada passejar a l’ombra dels arbres, seure en un banc o una terrassa a fer una cervesa, un refresc o un cafè. I això s’encomana.
Les rambles de tots els pobles i viles son plenes de gent passejant, sobre tot ara que ve el bon tempos. Solen ser carrers ben importants allà on siguin i a Barcelona no en son l’excepció: des de la Diagonal fins a les Drassanes, passant per la Plaça de Catalunya. Les Rambles de Barcelona son conegudes al mon sencer. Ramblejar s’encomana i Les Rambles de Barcelona son lloc de passeig obligat per a qualsevol que visiti la ciutat. Qui no ha estat a Les Rambles, no pot dir que hagi estat a Barcelona.
-
-
Les Rambles
-
-
Floristes
-
-
Rambles i Liceu
-
-
Rambles i Port
-
-
Les Rambles
-
-
Maremagnum
Avui s’ha celebrat a Ripollet la Festa de Sant Antoni Abat. Aquesta és una festa amb una llarga tradició a la nostra població i es celebra des de fa gaire bé 130 anys sense interrupció. Com és costum, el més destacat de la festa ha estat la passada dels Tres Tombs pels carrers de la vila, amb la benedicció dels animals. La festa la organitza, any rere any, la COFSAAR (Comissió Organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abat de Ripollet).
Avui no duia ni equip de vídeo ni fotogràfic, tan sols una petita càmera compacta de butxaca. Tot i això, he pogut obtenir algunes fotografies com a record d’aquesta jornada i de la nostra preciosa festa.
De tant en tant m’agrada fer una escapada cap a Montserrat. A banda de fer alguna caminada per aquella magnífica serra, m’agrada comprar alguna de les típiques coques, una mica de mel i, naturalment mató.
Per desplaçar-me fins a la plaça del monestir, acostumo a pujar amb el cremallera. Un cremallera que segueix el camí d’aquell primer que va ser desmantellat després d’un important accident. Un camí que durant anys varem poder utilitzar per pujar la muntanya a peu i que va ser recuperat, altre cop, per a reinstal·lar-hi el cremallera.
A l’estació de Monistrol, es conserva una caseta que corresponia a una antiga estació. En aquella caseta hi ha un petit museu sobre el cremallera. El nombre de peces no es massa ampli, però paga la pena fer-hi una petita visita. Al cap i a la fi és a la mateixa estació on es sol agafar el cremallera… Un dels darrers cops que vaig ser-hi, vaig fer-ne algunes fotografies. Vet aquí una petita selecció.
Molts cops pensem i cerquem els millors llocs per anar a fer unes fotos, ni que sigui per experimentar algunes coses. Potser ens fa mandra anar a caminar, especialment si és un dia fred o plujós. En aquests moments hem de ser capaços de veure el que massa cops no cerquem i que tenim molt a prop. Hi ha una pila d’objectes quotidians que poden servir-nos per experimentar, per provar o aprendre. I això sense complicar-nos massa la vida.
Així doncs, val la pena donar un cop d’ull al nostre voltant, a casa mateix, i veure aquells objectes que tenim a prop i que poden servir-nos per experimentar coses noves.
Vet aquí que fa uns dies hem trobava en aquesta situació. Tenia ganes de sortir a fer algunes fotos però no tenia massa temps i era un dia plujós. Així que, amb la finalitat de poder fer algunes proves, vaig agafar la càmera i vaig retratar alguns objectes que tenia per allà mateix. T’aconsello que en facis la prova; he vist molt bones fotografies d’altres persones que ho han fet.