Va ser els darrers dies de Gener. No és ni el temps ni el lloc, però per casualitat, passejant pel bosc, vaig poder collir mig cistell de fredolics en poc estona. Sorpreses agradables que trobes de tant en tant. Per cert, estaven d’allò més bons!

Trobo que aquests galets de Nadal, son una decoració original i amb la seva gràcia. Fer servir quelcom tant comú a casa nostra i tant representatiu del dia de Nadal l’he trobat un encert. Defugir de les importacions culturals i recordar les de casa, sempre hauria de ser la millor opció.

Vista en una antiga botiga, ja tancada. De fet ja no es pot veure el que venien. Fa tants anys que la he vista tancada, que no recordo ni a que es dedicaven. A mi hem fa pensar en aquells temps, on no tot ho decidia el rellotge i la gent s’ho prenia tot plegat sense tanta tensió, allò que els anglesos en diuen “stress”.

Els diumenges és dia de mercat a Moià. D’entre totes les parades, n’hi ha una de molt especial on hi atén una agradable senyora. Els productes no només son bons i tenen un aspecte preciós, si no que a més, la parada es surt del que veiem normalment. Verdura en cistells i cabassos de vímet i tot plegat conjuntat amb mocadors de fer farcells. Una bonica manera de mantenir la tradició del nostre mercat de plaça i carrer.

Avui m’han fet arribar aquesta imatge. Crec que és molt ben trobada i per això, tot i no ser una fotografia, l’he volgut compartir amb vosaltres. S’explica per si mateixa.

Avui s’han trobat a Ripollet les dues colles de trabucaires: els Trabucaires de Ripollet i Els Sesrovirencs en una festa i passejada de fum i soroll, molt de soroll. A la imatge un dels trabucaires de Sant Esteve Sesrovires.