Son preguntes que m’han fet tot sovint, “Com creus que serà la Catalunya independent? Quins territoris comprendrà?“. La resposta es ben senzilla: no ho se.

La única cosa de la que estic segur, i que realment hem fa lluitar per allò que crec, es que arribaré a veure, en un futur proper, una Catalunya Independent. I aquest nou estat l’entenc en forma de república ja que no tindria massa sentit posar-se a buscar un rei vingut de ves a saber on i que no pintaria res en el nostre país. Al cap i a la fi, no és que tinguem massa bones experiències amb les monarquies, oi? Per tant, la única opció lògica i de sentit comú és la de República Catalana.

Quin seria el procediment?

Només hi ha un procediment vàlid per aconseguir la nostra independència: declarar-la. I per declarar la nostra independència no hem de demanar permís a ningú, de fet és la única cosa que podem fer sense demanar permís al govern espanyol. Es cert que la legislació espanyola no ho permet, però això no importa. El que és realment important és que el dret internacional i les resolucions de la ONU sí que ens ho permeten ja que reconeixen el dret a l’autodeterminació dels pobles.

Declarar la nostra independència és molt senzill, només s’ha de fer. El problema, però, és que ha d’haver-hi voluntat de fer-ho i, ara per ara, els diputats del parlament estan massa ocupats escalfant el seu escó i conformant-se amb xuclar la mamella mentre segueixi rajant. El que ens cal, doncs, una majoria suficient al parlament de Catalunya disposada a fer una declaració d’independència de forma unilateral. La independència no és quelcom que es demana, la independència es declara.

Feta la declaració d’independència, ja no hi ha camí enrere. Ja ningú ens ho pot prohibir ni negar. Penseu que a la propia Unió Europea, hi ha estats que han declarat la seva independència aquest mateix segle XXI (fa menys de 10 anys) i altres que van fer-ho al segle XX. El que caldrà però és una ratificació en Referèndum per part del poble català. Tenint en compte que les forces al parlament que promoguin la declaració d’independència hauran estat elegides pels mateixos catalans, és difícil d’imaginar que després hi votin en contra.

Quin territori comprendria?

Tenint en compte que la declaració d’independència la farà el Parlament de Catalunya, el territori serà el de Catalunya, amb les fronteres actuals. Des del parlament no és pot decidir el destí de persones i territoris que no hi son representats. A partir d’aquest punt haurà de ser cada uns dels territoris el que decideixi el seu futur i Catalunya ja no pot decidir per ells. Es dóna per descomptat que Catalunya tindrà les portes obertes a qualsevol territori que s’hi vulgui afegir i, per això, es podran establir aliances estratègiques de futur. De moment però, cal constituir-se com a estat independent i sobirà, i després ja es veurà que és el que més interessa a cada una de les parts.

Unió Europea?

Ho deixen clar els tractats de la Unió: Qualsevol estat escindit d’un estat membre, passa a ser, de forma automàtica, un estat de ple dret dins de la Unió Europea. Per tant Catalunya serà des del primer dia un estat més dins de la Unió, i es beneficiarà de tots els tractats vigents. El Català passarà a ser llengua oficial a la Unió, formarem part de la zona Euro, i mantindrem els drets de lliure circulació de persones i mercaderies.

El meu passat

El pas del temps marca les nostres vides. Algunes persones queden ancorades al passat, intentant gratar en els errors i records amb la fi de millorar la seva situació actual. Altres, a la banda oposada, s’esforcen per canviar els seus actes i comportaments en un intent de condicionar el seu futur. Tot i això, la nostra vida transcorre de forma exclusiva en un present continuu; el passat forma la nostra història i experiència, guardant els nostres records sense que ja s’hi pugui fer-hi res per canviar-los; el futur és incert i canviant, adaptant-se segons les nostres decisions i actes presents, i per això no deixa mai de ser un projecte que mai assolirem.

És per això que crec fermament que hem de centrar-nos en el present, aprofitar-lo al màxim i gaudir d’aquelles coses bones que la vida posa en el nostre camí. De totes maneres, no hem de confondre aquest present continuu amb un carpe diem, o en viure només el moment de forma inconscient, sense més. Es tracta de viure al màxim aquest present en moviment al mateix temps que mantenim els nostres projectes de futur, encara que siguin per a un futur més o menys immediat. Això farà que el nostre camí transcorri per les rutes més desitjades.

El nostre present és el que és, poc podem fer per canviar-lo abans de que es converteixi en passat; accepte-m’ho i trobem la millor forma de treure’n profit sense caure en la resignació. Coses molt diferents son acceptar el nostre present que resignar-s’hi. Deixem el passat en el record, deixem de pensar en com podia haver estat el nostre present si haguéssim fet una altre cosa en el passat; el passat ja no hi és i només ens ha de servir com a experiència pel present. No hem de centrar-nos tampoc en el futur, mi hi arribarem; el nostre futur s’allunya de nosaltres al mateix temps que el nostre present es converteix en passat.

Visquem plenament, doncs, el nostre present continuu; és en el present on realment passa la nostra la vida.

Cada cop que comença un nou any, fem una llista de desitjos. Revisem l’any que deixem i fem plans pel que comença; el canvi d’any és el moment de reflexió que aprofitem per iniciar, o intentar, alguns canvis. Però el cert és que els canvis vindran, volguem o no, i el nostre entorn condiciona els successos que aniran succeint en els propers mesos.

Podem planificar moltes fites, pensar com ens agradaria que fossin les coses. Però hem de ser conscients que aquests plans i desitjos els haurem de combinar amb tot allò que ens arriba de l’exterior. Durant l’any ens trobarem amb mil cruïlles davant les que haurem de prendre decisions a cada moment, a cada segon. Algunes decisions seran encertades, altres no tant i en altres, esperem que les menys, ens equivocarem completament.

Davant totes aquestes cruïlles i decisions, hem de ser conscients d’unacosa: de la nostra absoluta i total llibertat per escollir. Tenim el poder d’escollir en cada moment allò que volem; no estem obligats a res. Això si, cal que tinguem ben present que després haurem d’assumir la responsabilitat de les nostres decisions, de les nostres eleccions-

El canvi d’any sol ser un moment de reflexió, de nous propòsits, sí, però realment decidim i escollim constantment escollint sempre allò que creiem més encertat per a nosaltres. El nou any no és res més que la continuació de la nostra ruta. Potser una cruïlla de camins que posem expressament per aturar-nos a replantejar el camí que volem seguir en el nostre futur immediat.