Foto: Daniel Jarr

Avui m’han convidat a oarticipar en un grup del FaceBook. És un grup de contingut més o menys sexual, però especialment reivindicatiu. El nom del grup ho diu tot: “Las chicas también gozamos del sexo sin compromiso y no somos guarras”.

Aquest títol m’ha fet pensar: per a mi és incomprensible que en el segle XXI, encara hi hagi tant per fer; que encara existeixin aquests tòpics discriminatoris en que la dona hagi de defensar (i exigir) allò que és de sentit comú. Encara resten a la nostra societat formes d’actuar i de pensar totalment arcaiques; en massa casos encara es jutja de diferent forma per un mateix acte en funció de si el duu a terme un home o una dona. I això succeeix molt especialment en els temes de caire sexual. Ja és hora de que formem les nostres opinions en funció dels actes realitzats, no en funció del sexe de qui els realitza.

En aquell moment vaig recordar algunes d’aquelles frases o conceptes que havia escoltat feia temps: “Un home que s’en va al llit amb moltes dones és un mascle, una dona que ho fa amb molts homes és una guarra“. També he recordar aquell malgastat i equivocat concepte de que l’home té una necessitat fisiològica de descarregar el contingut dels seus testicles. O l’absurd pensament en que es troba justificable que un home tingui les seves aventures i totalment condemnable que les tingui una dona.

Potser ja és hora de que tots, absolutament tots, rebutgem i condemnem l’ús d’aquestes diferents maneres de jutjar. Davant les mateixes situacions i davant dels mateixos actes, homes i dones son totalment iguals; i tots mereixem el mateix respecte. És respectable que es consideri a una persona que te moltes i diferents relacions como a indecent o equivocada, encara que no comparteixi aquesta valoració, sempre que sigui una opinió respectuosa amb la llibertat de tothom. No puc pas respectar aquesta opinió quan es fa exclusivament en funció del sexe de l’individuu.

Avui en dia, la llibertat i tendència sexuals son un dret de totes les persones. Cadascú és lliure de decidir com exerceix aquest dret; cadascú decideix com viure la seva pròpia sexualitat. La elecció que cada persona faci en tot moment és el seu dret individual, un dret que comparteix amb una altre persona, sempre d’acord mutu. Davant l’elecció que faci cada persona, la resta no tenim res a dir-hi; només hem de respectar la intimitat de l’individuu i la manera en que ha escollit viure la seva sexualitat.

Cada cop que comença un nou any, fem una llista de desitjos. Revisem l’any que deixem i fem plans pel que comença; el canvi d’any és el moment de reflexió que aprofitem per iniciar, o intentar, alguns canvis. Però el cert és que els canvis vindran, volguem o no, i el nostre entorn condiciona els successos que aniran succeint en els propers mesos.

Podem planificar moltes fites, pensar com ens agradaria que fossin les coses. Però hem de ser conscients que aquests plans i desitjos els haurem de combinar amb tot allò que ens arriba de l’exterior. Durant l’any ens trobarem amb mil cruïlles davant les que haurem de prendre decisions a cada moment, a cada segon. Algunes decisions seran encertades, altres no tant i en altres, esperem que les menys, ens equivocarem completament.

Davant totes aquestes cruïlles i decisions, hem de ser conscients d’unacosa: de la nostra absoluta i total llibertat per escollir. Tenim el poder d’escollir en cada moment allò que volem; no estem obligats a res. Això si, cal que tinguem ben present que després haurem d’assumir la responsabilitat de les nostres decisions, de les nostres eleccions-

El canvi d’any sol ser un moment de reflexió, de nous propòsits, sí, però realment decidim i escollim constantment escollint sempre allò que creiem més encertat per a nosaltres. El nou any no és res més que la continuació de la nostra ruta. Potser una cruïlla de camins que posem expressament per aturar-nos a replantejar el camí que volem seguir en el nostre futur immediat.