De tant en tant m’agrada pujar a Montserrat. I sempre que puc, ho faig amb el cremallera; per comoditat, rapidesa i per que hem deixa a la porta del monestir. Aprofito per comprar unes coques d’allò més bones i per passar una estona en un entorn agradable amb un paisatge que m’encanta.

Aquest cop vaig aprofitar per plantar la càmera a davant del cremallera i gravar tot el recorregut del tren per aquell camí que tants cops havia fet a peu.

La música és de BlacKisS sota llicència Creative Commons BY-NC.

De tant en tant m’agrada fer una escapada cap a Montserrat. A banda de fer alguna caminada per aquella magnífica serra, m’agrada comprar alguna de les típiques coques, una mica de mel i, naturalment mató.

Per desplaçar-me fins a la plaça del monestir, acostumo a pujar amb el cremallera. Un cremallera que segueix el camí d’aquell primer que va ser desmantellat després d’un important accident. Un camí que durant anys varem poder utilitzar per pujar la muntanya a peu i que va ser recuperat, altre cop, per a reinstal·lar-hi el cremallera.

A l’estació de Monistrol, es conserva una caseta que corresponia a una antiga estació. En aquella caseta hi ha un petit museu sobre el cremallera. El nombre de peces no es massa ampli, però paga la pena fer-hi una petita visita. Al cap i a la fi és a la mateixa estació on es sol agafar el cremallera… Un dels darrers cops que vaig ser-hi, vaig fer-ne algunes fotografies. Vet aquí una petita selecció.