La llei de paritat del cinema en Català, es troba en tramit i, possiblement, encara passarà algun temps abans no es pugui aplicar. Aquesta llei proposa que de totes les còpies de pel·lícules que es facin a Catalunya, la meitat es faci en Català.

Certament això és un avenç quant a la possibilitat de poder gaudir de cinema en Català. Ara senzillament no n’hi ha o el molt poc que pots trobar l’has d’anar a cercar a sales ben amagades. El cert es que ben poques vegades he pogut veure una pel·lícula en la meva llengua.

Però aquesta nova llei, tampoc hem satisfà massa. Tinc els meus dubtes quant a les poderoses distribuïdores i quant a les sales on es projectaran les còpies en la meva llengua. On caldrà anar a cercar-les? La lògica diu que es projectaran allà on els espectadors, consumidors de cinema en Català, siguin més presents. Tot i això segueixo tenint els meus dubtes.

El joc empresarial pot, fàcilment, decantar la presencia d’aquestes còpies allà on els sigui més necessari. Pot donar-se el cas contrari i que les còpies en Català es portin precisament als llocs on hi ha menys demanda, a cinemes de segona o ben apartats. I tot això es podria fer amb la intenció de cercar arguments que puguin arribar a demostrar que els espectadors, senzillament, no assisteixen als passis en Català.

Quan anem al cinema, tenim moltes coses en consideració: La sala, el lloc, els serveis que tenim a prop. Ara ja tenim el costum de veure cinema en una llengua que no és la nostra, i si la dificultat és haver de fer un munt de quilòmetres, anar a una sala de segona i no gaudir ni d’uns bons serveis ni d’una bona qualitat, podria ser que acabéssim tornant a aquella sala que ens agrada i a la que tenim costum; i això encara que haguéssim de renunciar a gaudir de la pel·lícula en Català.

En altres rams del sector serveis, com poden ser el comerç, la hostaleria i turisme o la banca, la llei sobre el Català va per una altre camí. En aquesta mena d’establiments, no es proposa pas que facilitin la meitat de la informació en Català, i tampoc proposa que ho facin només la meitat dels establiments, ni que la meitat dels fulletons publicitaris siguin en la nostra llengua. En aquests sectors, la norma diu que tota la informació s’ha de facilitar, com a mínim, en Català.

Crec que portar aquesta filosofia al món del cinema, seria realment el que tots desitjaríem. La millor opció seria que totes les sales i tots els establiments ens oferissin les pel·lícules, com a mínim, en Català. Es tracta de garantir la projecció en Català, es tracta de que tots els usuaris puguem gaudir del cinema en Català a qualsevol lloc.

Fent una norma que obligués a totes les sales a exhibir les pel·lícules, com a mínim en Català, es garantiria realment els nostres drets i s’evitaria la possible manipulació o mala elecció de les sales on es projectin aquestes còpies. Caldrà, però, veure com es desenvolupa aquesta llei i la manera en que assegura una presencia important de copies en Català a totes les sales. I mentre tant, seguirem sense poder gaudir del cinema en la nostra llengua.

Fa poc més d’un any vaig escriure en aquest mateix blog la poca preocupació que percebia de l’Ajuntament de Ripollet per retolar les obres en Català. Torno a trobar-me el mateix i tornen a ser la mateixa mena d’obres, una altre vorera que estan substituint, ara davant de casa.

Retol de l'Ajuntament

Llavors, varen dir-me que el problema era que les obres les feia una empresa a qui s’havia d’atribuir l’error. Jo més que error, ho atribueixo a una falta de voluntat. Aquest cop, no hi ha excusa que valgui, tampoc valia llavors. Aquest cop, al retol deixa molt clar qui l’ha posat: Hi ha l’anagrama de l’ajuntament i el del patronat d’ocupació. Si llavors deia que l’ajuntament havia d’exigir a les empreses que, com a mínim retolessin en Català, ara és l’Ajuntament de Ripollet qui ha de començar per retolar en Català. No deixa de ser curiós que al Patronat de Cultura facin campanyes per la Llengua, i llavors pengin aquests cartells.

Per altra banda, les obres tenen la seva gràcia, per dir-ho d’alguna manera. El mes passat van passar una colla d’una empresa a fer les voreres “adaptades”. Per cert, que els nyaps que fan, toquen l’un a l’altre. Els veïns varem intentar explicar-los que ho estaven fent malament, però va ser inútil. Aquella gent, erer tots xinesos i no entenien Català, ni Castellà tampoc. Que consti que no tinc res contra els xinesos, però penso que l’ajuntament ha d’exigir que la gent que treballa a la via pública, com a mínim parli alguna llengua “oficial”.

A aquesta pila de despropòsits lingüístics i al conjunt de nyaps, cal afegir-hi la desorganització i el malbaratament de diners. I us explico de que parlo: El mes d’agost, asfalten el carrer, al mes de setembre rebenten l’asfalt per fer els guals nous (algun l’han fet dos cops en un mes) i al mes d’octubre venen la gent del patronat d’ocupació a rebentar altre cop els guals per fer tota la vorera nova.

Si fossin els seus diners… els llençarien d’aquesta manera? Si les obres les fessin a casa seva, contractarien a algú que no entenen i que no mostra la més mínima de voluntat de voler aprendre i comprendre?

Comentava en el darrer article sobre els arbres que eren arrancats de soca-rel prop de casa. Avui, a les mateixes obres, observo el cartell que es mostra a la imatge.

Es tracta d’unes obres municipals, en les que s’està substituint una vorera. Pel fet de ser obres municipals, haurien d’estar subjectes a les ordenances municipals on s’especifica que tots els rètols indicatius han d’estar en Català.

Alguns addueixen que les obres les fa una empresa externa. Doncs el fet és que a mi m’és ben igual a qui hagin contractat per fer les obres. El que a mi hem preocupa, és que es tracta de la remodelació d’una via pública i, per tant, una obra municipal. I és per aquest motiu que crec que ja és hora que l’ajuntament exigeixi a totes les empreses que contracta que retolin, com a mínim, en Català.

Permetre a les empreses contractades per fer les obres municipals que no retolin en Català, crec que no és ni sensat ni correcte. Esperar cada cop les queixe de la ciutadania o d’algun parit per corregir els cartells, tampoc és la manera de fer que hauria de tenir cap institució catalana.

Aquí us ho deixo, jutge-ho vosaltres mateixos.

Fa temps que tenia aquest dubte: per què s’ha escollit la paraula bloc per anomenar un blog? Per a mi, un bloc es un grapat de fulls de paper cosits amb més o menys gràcia, on anotar-hi qualsevol cosa. Un blog, és quelcom ben diferent, és un lloc a Internet on s’hi publica un grapat d’articles. Al blog, els articles queden ordenats per data de publicació i es classifiquen de nombroses maneres. No hi anotem pas qualsevol cosa a un blog… Personalment soc partidari de poder utilitzar qualsevol de les dues i el temps dirà.

Aquest tema ha sortit alguns cops a la llista de traducció del WordPress en Català. I quan es va fer la traducció, es va optar pel terme blog. Personalment, tenia els meus dubtes, ja que el TermCat, havia seleccionat bloc per anomenar un blog; però també abans l’hi havia dit DIP (Diari interactiu personal). DIP no va quallar, i ara han agafat un terme que anomenava una cosa que ja existia, per anomenar també una altra cosa totalment nova i que poc té a veure-hi. Potser hagués estat bona idea adoptar el terme anglès com han fet altres llengües.

Val la pena dirigir-nos als lingüistes per saber quina n’és la seva opinió. I aquí he trobat interessants anotacions al bloc d’en Gabriel Bibiloni. La més interessant, un document concret sobre aquest lèxic. No menys interessant va ser el debat de la Catosfera 2008, on va haver-hi una secció titulada Combat bloc/blog. D’aquesta sessió, us en deixo el vídeo i vosaltres mateixos decidiu.

Quants cops hem fan aquesta pregunta. I quants cops he contestat el mateix, amb una altre pregunta: Li preguntes a un britànic, a un francès o a un alemany per què escriuen en la seva llengua? Llavors, per que hem preguntes a mi això? Només hi ha una resposta possible: Escric en Català per la senzilla raó que és la meva llengua: penso en Català i visc en Català. Per que hauria d’expressar-me en una altre llengua?

Això ve al cas per que no gaires dies hem varen fer, altre cop, aquesta pregunta: Per què és en català el teu bloc? I veig que no soc l’únic qui fan aquestes preguntes. Ahir llegia un article al bloc “Com gotes a l’oceà” i veig que deu ser una pregunta força habitual. Coincideixo molt amb les consideracions que fa l’Eduard a la seva resposta, així que millor llegiu el seu article i ho entendreu.

Llegint els comentaris d’aquest bloc del que us he parlat, val a dir que m’ha estranyat la consideració d’un comentari. Venia a dir, la persona que escrivia, que li costava molt de trobar blocs en Català. Potser una consideració estranya, tenint en compte que el Català es la segona llengua amb més presencia als blocs, després de l’Anglès.

I això que afirmo, no ho faig a la babalà, hem baso en una estadística que es va publicar ja fa algun temps. Jo tampoc m’imaginava que el Català tingués tanta presencia a Internet. Aquesta estadística es fa efectuar un cens dels blocs a Internet, i es varen classificar segons l’idioma en que estaven escrits. Es tracta del NITLE Weblog Census. I segons aquest cens, el Català és la segona llengua més emprada pels blocaires d’arreu del món amb 123.320 blocs escrits en la nostra llengua. Per davant es troba, com era d’esperar, l’anglès amb quasi dos milions de blocs (1.958.443). Pel darrera del català, es troben els blocs en francès (83.950) i en castellà (80.509).

Si voleu llegir una mica més sobre l’us del Català a Internet, llegiu aquest article a SoftCatalà. Si bé fa referència a l’any 2006, és força interessant.