Aquest cap de setmana llegia al bloc “Lo full de ruta“  un apunt molt interessant i que coincideix molt amb el que jo mateix penso: Els reagrupats hem de fer política de guerrilla. Ens cal utilitzar totes les eines al nostre abast per fer arribar el nostre missatge. Hem de ser un exèrcit amb una fita clara i utilitzar, al mateix temps, les tàctiques de guerrilla.

Tots sabem que els mitjans de comunicació tradicionals estan en mans d’uns pocs interessos. Està clar que els nostres recursos no ens permetran una gran presencia en aquesta mena de mitjans i que, quan arribi l’hora, no podrem disposar de espais gratuïts de propaganda electoral. No ens fa falta. Al nostre abast tenim l’enginy i les eines per arribar allà on no poden arribar altres. Cal dur-los, doncs, al nostre terreny o, millor encara, que no hi vinguin.

Una crítica ben coneguda és que aquells que fan política, només es recorden d’Internet en temps de campanyes electorals. Només llavors obren blocs, escriuen alguns apunts, publiquen canals de YouTube… i passada la campanya, ja no en volen saber res. Quan ja no necessiten vots, els blocs, webs i demés, resten oblidats i abandonats com es pot comprovar visitant-los. Doncs bé, nosaltres també fem política, nosaltres tenim veu, escrivim als blocs, als fòrums, responem comentaris. Nosaltres hem de  ser ben constants lluitant per allò que sabem just.

Tenim al nostre abast tot el potencial d’Internet, fem-nos veure! Siguem enginyosos, un petit esforç pot suposar un gran avenç. Compartim les nostres idees i fugim dels individualismes, hem de ser una pinya, hem de ser un. La idea d’un de sol la podem aprofitar molts, la tasca feta un cop es pot aprofitar arreu. Com més visibilitat tinguem, més gent atraurem, més clar arribarà el missatge. Tots aquells que comparteixen les nostres fites, independència i regeneració democràtica, ens faran costat.

Aquells que tenen a l’abast tots els mitjans de comunicació, els que seuen al parlament només per cobrar un sou, els que gestionen una autonomia d’estar per casa, tots ells, veuran que no ens poden frenar. Ben aviat s’adonaran qui som i on anem. No cal parlar d’ells, no hem de fer-los el joc. Parlem de nosaltres, només de nosaltres. Fent-nos veure, aconseguirem les nostres fites.