Ja tocava. Feia temps que havia comentat que havia de publicar les meves opinions i plantejaments en alguna banda. Donat que aquest bloc el dedico fonamentalment a unes poques aficions relacionades amb el vídeo, fotografia i similars, no hem semblava adient barrejar-hi la política i la opinió, excepte en comptades ocasions.
Però el cert és que coses per dir n’hi ha i moltes. D’opinions i reflexions en tinc per donar i per vendre. Arriba el moment en que no val callar-les i, posats a dir-les, molt millor pel broc gros, tal com raja. Així que a partir d’ara, també hi trobareu aquí opinió, política, reflexions, crítiques, comentaris, història… sempre des de el meu punt de vista personal i sempre molt relacionat amb el Fet Català. Cal avisar-ho, soc independentista, aspiro a que el meu país, Catalunya, torni a ser lliure i independent i estic segur que aquesta independència és ben a prop, molt més del que alguns voldrien.
Possiblement hi afegiré també algun recull de premsa i algun recull en vídeo. Tot és possible. Si m’animo, potser també editaré algun dels meus vídeos, aquest cop en clau crítica o política. Tot és possible. Potser hi afegiré àudio. Tot és possible. Però tot això, és probable? No ho se. El temps ho dirà i potser només es queda en allò que al final no va ser.
Al cap i a la fi, la política també es pot composar amb bits.

Va ser els darrers dies de Gener. No és ni el temps ni el lloc, però per casualitat, passejant pel bosc, vaig poder collir mig cistell de fredolics en poc estona. Sorpreses agradables que trobes de tant en tant. Per cert, estaven d’allò més bons!
