Ramblejar és un verb molt d’aquí amb una difícil traducció a d’altres llengües, al menys per a mi. També les rambles son quelcom molt del nostre país. Una rambla, és un carrer o camí destinat al passeig, i també és una mena de riera amb presencia d’aigua intermitent depenent de les pluges. I es que moltes rambles (de passeig) es van construir damunt de les altres rambles (rieres).

Ramblejar és doncs passejar per una rambla, aquell carrer destinat al passeig. Ens agrada passejar, sortir a prendre la fresca i per això es varen construir les rambles. Ens agrada passejar a l’ombra dels arbres, seure en un banc o una terrassa a fer una cervesa, un refresc o un cafè. I això s’encomana.

Les rambles de tots els pobles i viles son plenes de gent passejant, sobre tot ara que ve el bon tempos. Solen ser carrers ben importants allà on siguin i a Barcelona no en son l’excepció: des de la Diagonal fins a les Drassanes, passant per la Plaça de Catalunya. Les Rambles de Barcelona son conegudes al mon sencer. Ramblejar s’encomana i Les Rambles de Barcelona son lloc de passeig obligat per a qualsevol que visiti la ciutat. Qui no ha estat a Les Rambles, no pot dir que hagi estat a Barcelona.

El cap de setmana passat varem patir a la costa catalana una forta tempesta. Sembla ser que va especialment forta a la Costa Brava. Unes hores després de la tempesta vaig passejar per les platges de Barcelona, on vaig gravar aquestes imatges.

Tot i que la càmera estava muntada sobre un trípode, el ven no va deixar-la quieta ni un moment i, si no l’hagués estat subjectant, hauria caigut. El vent també arrossegava l’aigua del mar, el que provoca que algunes imatges tinguin un aspecte boirós.