Aquest cap de setmana va haver-hi focs artificials a Ripollet. Un intent de condensar-ne un exemple en tant sols 5 segons
Aquest cap de setmana, Vimeo proposava un projecte de fer un vídeo de 5 segons amb 2 més d’introducció i 1 de final; això és 8 segons en total. Com que vaig passar per Puigcerdà, vaig gravar els ànecs del llac i he intentat mostrar-los en 5 segons. El vídeo més curt que he fet mai, tot s’ha de dir.
De tant en tant m’agrada pujar a Montserrat. I sempre que puc, ho faig amb el cremallera; per comoditat, rapidesa i per que hem deixa a la porta del monestir. Aprofito per comprar unes coques d’allò més bones i per passar una estona en un entorn agradable amb un paisatge que m’encanta.
Aquest cop vaig aprofitar per plantar la càmera a davant del cremallera i gravar tot el recorregut del tren per aquell camí que tants cops havia fet a peu.
La música és de BlacKisS sota llicència Creative Commons BY-NC.
Començo un nou projecte en aquest bloc: Quelcom tan fàcil i a cops tan complicat com publicar una fotografia diària. La idea no és nova, només cal cercar “Projecte 365” a Google. i ha vingut de veure que moltes persones tenen el seu projecte. Això no consisteix en res més que fer, i publicar, una foto cada dia. I la idea hem va agradar. També es pot entrendre com una mena de FotoBloc dins d’aquest Bloc.
La meva intenció no és però fer una foto cada dia, la meva intenció és publicar-ne una cada dia. Si pot ser, la foto serà presa el mateix dia en que es publica (o l’anterior per allò de les hores). No seran autoretrats, si be no es descarten. Es tracta de fotografiar aquelles coses que hem cridin l’atenció o de publicar aquella fotografia d’arxiu que en un moment donat pugui sembrar-me interessant.
Cada fotografia anirà acompanyada d’un comentari. I aquest pot ser només un pensament, un comentari sobre la fotografia, el que feia jo en aquell moment, una critica, una denuncia o senzillament fer-vos notar que és el que m’ha cridat l’atenció.
Caldrà doncs fer algun petit canvi d’hàbit: dur sempre al damunt alguna càmera fotogràfica. Algunes fotos seran fetes amb la meva reflex i altres, la majoria, amb una càmera compacte de butxaca, ja que es fa molt més portadora. Intentaré, això si, no fer gaire fotos amb el telèfon mòbil, ja que la qualitat i definició no és gaire bona.
Així doncs, inicio el meu Projecte 365, o dit d’una altre manera, el FotoBloc o la foto del dia.
Llegeixo a “El Periódico” la noticia de que Educació preveu digitalitzar aquest curs totes les aules de cinquè. Cert que això serà un avanç en posar en mans dels infants les eines que, avui per avui, ja son imprescindibles per la nostra societat. Aprendre a usar correctament aquestes eines, pot ajudar a un avenç important en la nostra societat sempre que es sàpiga transmetre justament això, que son eines de les quals cal aprendre a fer-ne bon ús.
Cal, però, considerar alguns punts que poden ser realment importants en aquesta formació, tant vers els alumnes com a la situació que viu la nostra societat.
En quest pla de l’Escola 2.0, fora molt més productiu no preveure la possibilitat de fer servir sistemes propietaris. Es tracta de fer arribar la formació i la tecnologia a tothom i, per tant, hem de fer-ho de la forma que resulti assequible per a totes les butxaques. Cal escollir doncs, la solució més econòmica entre les diferents opcions tècniques existents; i l’opció més econòmica passa pel programari lliure.
Aprofitar la introducció de l’equipament informàtic a totes les aules, hauria de servir per promoure l’ús dels sistemes i programari lliure. I això tindria diferents efectes molt positius que només enumero de forma molt resumida:
- Abarateix de forma molt important el cost de la implementació. El programari lliure es majoritàriament gratuït i tenim moltes opcions on triar, des del propi sistema operatiu, amb moltes i variades distribucions, fins al programari per a la majoria d’usos (Navegadors, Ofimàtica, Imatge, So, etc.).
- Hi ha importants comunitats que, de forma altruista, tradueixen el programari lliure a la nostra llengua, cosa que fa que sigui molt més senzill trobar programari lliure en Català que no pas programari propietari que, en la majoria de casos no sol traduir-se.
- El programari lliure es pot personalitzar i modificar per ajustar-se al màxim a les necessitats d’ensenyament. Això no només en milloraria la qualitat, si no que també traslladaria la feina a les empreses del nostre país en lloc de deixar-la en mans d’empreses estrangeres.
- S’utilitzarien sempre programes legals, evitant fomentar la pirateria del programari propietari. Al mateix temps, els futurs professionals s’acostumarien a utilitzar el programari lliure, cosa que abaratiria els costos de les empreses en un futur.
- És ben conegut que els sistemes i programari lliure son més segurs que els sistemes propietaris més utilitzats. També es prou sabut que els primers s’actualitzen molt més sovint que els segons i que solen ser més estables.
Fetes aquestes consideracions, s’hauria d’aprofitar el moment per formar els estudiants en l’ús del programari lliure, cosa que repercutiria molt positivament en la seva formació, en el futur de la nostra societat, en la creació d’empreses dedicades a aquest tipus de programari, en d’utilització de programari íntegrament en la nostra llengua i en l’abaratiment de la formació.
Benvinguts al meu nou lloc personal. El lloc on trobareu tot allò que m’interessa i que està relacionat amb bits. Aquest lloc no és res més que la continuació del meu antic bloc que s’hostatjava al domini txanny.net.
Aquest canvi de domini mereix una petita explicació: El domini actual hostatjava fins no fa massa alguna informació meva exclusivament professional des de l’any 2000. Hi ha hagut temporades de tot, de poca o molta activitat. Va haver-hi també una alguna època en que , per clàusules del meu contracte laboral vaig haver de retirar certa informació al començar a treballar per certa multinacional del mon de programari.
També he considerat que és una adreça que hem representa molt més i millor (Tractant-se com es tracta del meu nom). I hi ha allò del valor sentimental: molts anys conservant i utilitzant aquest nom a Internet (encara que fins ara havia estat jcanals.net). Al moment de fer el canvi, havia plantejat seguir utilitzant el domini .net que encara conservo. De moment, però, l’aparco i el conservo per al futur. Tinc previst publicar algún contingut en altres llengues, probablement anglès, i el domini .cat es reserva a la publicació en català o relacionada amb la cultura catalana.
Quant al contingut, darrerament, se m’havia fet una mica de poti-poti a Poètica Binària. Aprofito el canvi de nom per fer neteja: No m’interessa parlar de política, ni d’opinió sobre temes diversos en aquest bloc. El contingut serà, doncs, exclusivament dedicat a la Poètica Binària. I entenc com això tot allò que te a veure amb els bits, ja sia referent a programari o tecnologia, com a àudio, vídeo o fotografia. Dues formes ben diferents de composar bits. Tot i això hem reservo algun moments per filosofar o per deixar anar alguna opinió sobre algun tema que, per a mi, tingui un interès especial. També hem plantejo algunes entrades d’història o política, però això darrer anirà, probablement, en un altre bloc.
Temporalment, els antics continguts no estaran disponibles. Poc a poc aniré publicant altre cop aquells continguts provinents de l’antic bloc i que encaixin en aquesta nova orientació. Quant als meus vídeos, la novetat serà que la republicació es farà ja en format d’alta definició. També manca ajustar el disseny i afinar algunes coses, però tot plegat anirà arribant poc a poc.
Us espero doncs i confio que seguireu visitant-me en aquesta nova adreça. Al mateix temps us demano disculpes per les molèsties que aquest nou canvi us pugui produir.

Va ser els darrers dies de Gener. No és ni el temps ni el lloc, però per casualitat, passejant pel bosc, vaig poder collir mig cistell de fredolics en poc estona. Sorpreses agradables que trobes de tant en tant. Per cert, estaven d’allò més bons!
