Un dels problemes que trobem molts cops en l’organització del nostre temps és l’assignació de prioritats entre diferents tasques que ens cal fer. Ens veiem en l’obligació de barallar-nos amb els assumptes urgents de cada dia que, al mateix temps, es barregen amb els importants. Hem de tenir clar que importància i urgència son dos conceptes diferents, i més quan els apliquem a les nostres tasques. Les tasques importants son aquelles que no poden deixar de fer-se, les urgents son només aquelles que, de fer-se, han de fer-se en un termini molt curt de temps.

Important i Urgent

Per això ens cal separar les tasques segons la seva importància i urgència, tal i com es proposa en el quadre anterior. Per això les classeifiquem des de les que son importants i urgents fins a les que no son ni una cosa ni l’altre. Tant bon punt estiguin classificades segons aquests dos paràmetres ja tenim una idea de per on hem de començar. Ens servirà aplicar els següents criteris:

• Començarem sempre per solucionar aquells assumptes que considerem importants i urgents. Son els que tindrem sempre damunt la taula ja que tenen un termini proper i a més son els que ens reporten més benefici.
• En segon lloc ens toca decidir entre allò que és important i alló que és urgent. Per descomptat que escollirem allò que és important. Les tasques urgents ocupen el nostre temps inútilment i, si no son també importants, solen ser tonteries. Centrem-nos, doncs, en allò que és important i deixem de banda el que sembla urgent.
• Si no hi ha res important damunt la taula, i només si no hi ha res important, podem dedicar-nos a allò que és urgent. De tant en tant cal fer-ho quan no hi ha assumptes importants. Si el termini per fer allò que abans era urgent ja ha passat, vol dir que ha deixat de ser urgent i, per tant, ja no és ni important ni urgent.
• Les tasques no han estat classificades ni com importants ni com urgents, les deixarem aparcades fins que no s’hagi fet tota la resta. Probablement no arribem mai a fer aquestes tasques, així que millor anotar-les i oblidar-les.

Per descomptat que la classificació ha de realitzar-se seguint el nostre bon criteri; criteri que hem d’0aplicar també en el moment d’assignar prioritats. Aquesta primera classificació ens ha de servir, només, per saber per on començar i de que oblidar-nos.

Un diumenge al matí, ve de gust fer una passejada per la muntanya. I res millor que anar a fer un volt per un parc natural. El Parc Natural del Montseny queda a prop i ens fa gaudir d’un paisatge esplèndid i una natura molt variada.

Ramaderia

Aquest és el text d’una campanya de sensibilització tal i com l’he rebut al meu correu electrònic:

“Ja n’hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!

Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d’altra manera).

Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita “post moderna” que fa turisme rural per “respirar aire fresc” i “viure la natura”. Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d’ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders. Es veu que les esquelles i les campanes “molesten”, els galls “criden” massa i els tractors “destorben” a la carretera, i segons algun Ajuntament no es compleixen alguna norma que s’han tret de la màniga.

Serà certa la dita tan nostrada “de fora vingueren que de casa ens tragueren”?

No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix. A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l’agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.

La muntanya no és un parc d’atraccions! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.”