Aquest any, el Barça ha començat la lliga d’allò més bé. Ja era hora!

Això m’ha recordat quan les coses no anaven tan bé i ens reuníem tots plegats per veure els partits en un local de Ripollet. En una d’aquelles ocasions, en Lucky va improvisar-nos el Cant del Barça, per animar una mica la tarda.

Cada any, a principis de Desembre, a la ciutat de Vic (Osona), es celebra el seu ja tradicional Mercat Medieval. Enguany es celebrarà entre els dies 4 i 8 de Desembre. Us recomano que si us hi podeu acostar no deixeu de fer-ho; passareu una bona estona, entretinguda i molt agradable.

Aquest vídeo correspon a una estona que vaig estar-hi passejant l’any passat. No mostra, ni de bon tros, tot el que hi trobareu: Parades, Oficis, Espectacles… Això és quelcom que s’ha de veure en viu!

Aquesta és una versió molt particular del tema “La Mer” de Charles Trenet. Aquesta versió ens la va oferir en Lucky en una sessió entre amics ja fa més d’un any.

De tant en tant m’agrada fer una escapada cap a Montserrat. A banda de fer alguna caminada per aquella magnífica serra, m’agrada comprar alguna de les típiques coques, una mica de mel i, naturalment mató.

Per desplaçar-me fins a la plaça del monestir, acostumo a pujar amb el cremallera. Un cremallera que segueix el camí d’aquell primer que va ser desmantellat després d’un important accident. Un camí que durant anys varem poder utilitzar per pujar la muntanya a peu i que va ser recuperat, altre cop, per a reinstal·lar-hi el cremallera.

A l’estació de Monistrol, es conserva una caseta que corresponia a una antiga estació. En aquella caseta hi ha un petit museu sobre el cremallera. El nombre de peces no es massa ampli, però paga la pena fer-hi una petita visita. Al cap i a la fi és a la mateixa estació on es sol agafar el cremallera… Un dels darrers cops que vaig ser-hi, vaig fer-ne algunes fotografies. Vet aquí una petita selecció.

Al mes d’abril vaig tenir la sort de gaudir d’un creuer per la Mediterrània. I dic sort per que va ser un regal. El darrer dia, mentre esperàvem per arribar al port de Bari, on havíem de desembarcar, vaig trobar-me amb una classe de ball de activitats que es fan al vaixell per passar l’estona. I en aquella classe, hem vaig distreure amb alguns detalls. Hem van donar permís per gravar aquest en concret, que és un dels que més hem va cridar l’atenció.. Llàstima que la llum disponible no va permetre’m obtenir la qualitat que es mereix.

En un moment que estàvem de força bon humor, algú va demanar a en Lucky Guri que improvisés aquest tema de Henry Mancini. I ell, amb el seu bon humor de sempre, va fer-nos aquesta interpretació.