Fa unes setmanes vaig començar a configurar un canal a Vimeo dedicat a la cultura, tradicions i paisatges de Catalunya. La idea és recopilar una serie de vídeos de diferents autors com a font per a la promoció de la nostra terra. També trobo interessant poder-hi anar afegint vídeos que mostren com ens veuen aquells que ens visiten, i el que han gravat i editat com a record.

El cert és que hi ha molts vídeos i de molt bona qualitat, tant tècnica com artística. Alguns d’ells m’han meravellat per la qualitat de la fotografia, altres per la forma com s’ha realitzat el muntatge. Alguns m’han mostrat llocs i coses que desconeixia i també n’hi ha que m’han apropat a la forma en que els que ens visiten veuen el nostre país.

Així, de mica en mica, vaig afegint al Canal Catalunya aquells vídeos que altres han posat a la nostra disposició a través d’aquest lloc de publicació. De Vimeo ja en vaig parlar en un altre article i és, per mi, un dels millors llocs per la publicació de vídeo.

Comentava en el darrer article sobre els arbres que eren arrancats de soca-rel prop de casa. Avui, a les mateixes obres, observo el cartell que es mostra a la imatge.

Es tracta d’unes obres municipals, en les que s’està substituint una vorera. Pel fet de ser obres municipals, haurien d’estar subjectes a les ordenances municipals on s’especifica que tots els rètols indicatius han d’estar en Català.

Alguns addueixen que les obres les fa una empresa externa. Doncs el fet és que a mi m’és ben igual a qui hagin contractat per fer les obres. El que a mi hem preocupa, és que es tracta de la remodelació d’una via pública i, per tant, una obra municipal. I és per aquest motiu que crec que ja és hora que l’ajuntament exigeixi a totes les empreses que contracta que retolin, com a mínim, en Català.

Permetre a les empreses contractades per fer les obres municipals que no retolin en Català, crec que no és ni sensat ni correcte. Esperar cada cop les queixe de la ciutadania o d’algun parit per corregir els cartells, tampoc és la manera de fer que hauria de tenir cap institució catalana.

Aquí us ho deixo, jutge-ho vosaltres mateixos.

Al costat de casa hi ha un parc que recordo de tota la vida, es petitó, però fins ara gaudia d’uns arbres que feien una ombra fresqueta. Ahir i avui vaig veure horroritzat como una excavadora trinxava els arbres i els arrencava com ja havien fet amb tots els de la Rambla.

A algú se li va acudir la idea de reformar uns pocs metres de vorera que hi ha al costat del parc, i es veu que els arbres, com tots els demés feien nosa. Quan acabin les obres i arribi l’hivern, imagino que plantaran aquests ridículs arbres que han plantat al llarg de tota la Rambla i que, de ben segur, trigaran molts anys a facilitar una ombra de la que ja gaudíem.

Desgraciadament, aquest fet no es produeix només a Ripollet, darrerament hem assistit a molts pobles i ciutats on s’han arrancat els arbres sense cap mirament. Recordo les baralles a Cerdanyola, a Madrid o amb les precioses alzines del parc del Tibidabo.

Que els passa avui a la gent, que els passa als polítics i als tècnics que planifiquen les diferents obres i arranjaments? Allò de respectar els arbres que han trigat tants i tants anys en fer-se ferms i ombrívols, ja ha passat a la història. Recordi quan al col·legi hem conscienciaven del respecte que havíem de tenir pels arbres que omplien els carrers de la Vila. Recordo un temps en que quan es feia una obra, els arbres s’embolicaven amb plàstics i cartrons per protegir-los i així evitar malmetre’ls.

Avui les coses han canviat. Ja no cal preservar res, tot fa nosa i s’ha d’anar depressa per que el temps costa diners. Ara els arbres es poden arrencar sense miraments al fer qualsevol obra i, després, plantar-ne uns de  nous amb l’esperança que, quan siguem vells, tornin a fer-nos ombra.

Potser hauríem de plantejar-nos aquests fets i recuperar el respecte per allò que ens envolta: els nostres parcs, els nostres jardins, els arbres i el mobiliari. I potser els primers que haurien de plantejar-s’ho son els que planifiquen les reformes per donar-nos exemple. Jo, per la meva part, ho tinc molt clar!

Nota: Els arbres de la fotografia no es corresponen als que van ser arrencats. Aquells eren en un altre carrer i en un altre parc.

Lucky Guri és un pianista professional del món del Jazz i Dixieland. Actualment està considerat com el millor pianista català des de l’època de Tete Montoliu i l’hem pogut veure molts cops en diversos programes de la televisió a més de gaudir amb els seus trios, quintets o individualment.

Durant un parell d’anys, en Lucky Guri va oferir-nos a Ripollet unes sessions entre una colla d’amics habituals del bar irlandès Dirty Dick. Per desgràcia el local, que jo regentava, ja ha desaparegut i en Lucky té molta altra feina que venir a tocar per nosaltres.

L’any passat vaig realitzar aquest vídeo com agraïment als molts cops que aquest amic ens va fer gaudir amb la seva música durant aquelles estones al Dirty Dick. La peça és una composició del propi Lucky Guri que, molt amablement, hem va permetre utilitzar-la com a banda sonora d’aquest vídeo.

La peça es titula “Deixa’t Seduir” i és una composició del mateix Lucky Guri.

Aquest cap de setmana estava entretingut a casa i, com que hem venia de gust menjar alguna cosa una mica dolça, m’he posat a fer coques de forner. I, la veritat, les quatre coques que he fet han durat ben poc. Feien uns 225 grams cada una i ens les hem cruspides una per barba.

La coca de forner és una derivació de la massa blanca, la que es fa servir per fer el pa amb algun ingredient més. Del pa blanc ja en parlaré un altre dia.

Si voleu fer-ne, els ingredients que necessiteu, per fer 4 coques d’uns 225 grams son els següents:

Per fer la massa:

• 500 grams de farina de força
• 300 grams d’aigua (Prefereixo pesar-la per que és més exacte)
• 10 grams de llevat fresc
• 10 grams de sal
• 20 grams de sucre
• 50 grams d’oli d’oliva suau
• 50 grams d’anís dolç (Opcional, però i dona bon gust).

Per pintar les coques:

• 50 grams d’oli d’oliva suau
• 50 grams d’anís dolç
• 20 grams de sucre

I a més:

• Un xic de sucre per posar damunt la coca.
• Una mica de farina blanca per enfarinar

Es comença amassant dins d’un bol amb ajuda d’una espàtula. Quan la massa comença a ser homogènia, l’aboquem damunt del marbre o una altre superfície de treball. No s’ha d’enfarinar la superfície. Tot i que aquesta massa és al principi força enganxosa, conforme vagi agafant aire amb l’amassat, es desenganxarà més fàcilment. Si enfarinéssim la superfície, per poc que ens en donem compte, haurem afegit massa farina i les coques sortiran dures.

La massa m’agrada fer-la a mà, sense fer servir cap amassadora elèctrica. D’aquesta manera tinc més control en el punt en que la massa queda al meu gust.

Quan la massa sigui elàstica i es desenganxi fàcilment de la superfície, enfarinem lleugerament la superfície, fem una bola amb la massa i la deixem reposar durant 1 hora aproximadament dins el mateix bol que hem fet servir abans. En quest temps, la massa pujarà de volum. S’ha de deixar reposar tapada amb un drap i en un lloc calent sense cap corrent d’aire.

Passada aquesta estona, amb l’ajuda d’una espàtula, tornem a abocar la massa damunt la superfície de treball, ara sí, enfarinada. La tallem en quatre trossos del mateix pes, uns 225 grams. Pesau-los per fer 4 coques de la mateixa mida. En aquest moment encenem el forn a temperatura màxima (250º) per que sigui ben calent al moment d’enfornar.

Estirem les coques damunt d’una safata. En les safates de forn normals, hi caben dues coques a cada safata. Les pintem amb la barreja d’oli, anís i sucre i hi espolsem una mica de sucre al damunt. Compte amb el sucre per que allí on n’hi hagi massa, la coca pujarà poc.

Cobrim les safates amb un drap, i deixem que llevi durant una hora aproximadament. Un cop hagi passat aquesta estona, les posem al forn i baixem la temperatura a 220º. El temps al forn serà d’entre 15 i 20 minuts, quan les veieu daurades al vostre gust, treieu-les i les pinteu immediatament amb una mica d’anís barrejat amb un pessic de sucre, així quedaran lluents i més gustoses.

Espero que pugeu gaudir d’aquestes coques. L’únic secret que tenen és treballar bé la massa. Bon profit!

Fa uns mesos, s’hem va passar pel cap canviar la meva línia de telèfon i connexió a Internet i contractar-la amb la companyia ONO ja que, després de visitar-ne una botiga, m’havien informat d’un servei i condicions que m’interessaven.

La meva desagradable sorpresa, ha estat que de tots els serveis i condicions que hem van explicar, no ni un punt, ni un mínim detall, ni un, que fos veritat. Podria arribar a entendre els subterfugis que usen aquestes companyies en la lletra menuda i que hi hagués alguna petita desviació sobre el que hem van explicar (i que més tard hem van donar per escrit i signat en un contracte) i la realitat. Però mai hagués imaginat que tot allò que hem van explicar i signar fos mentida. Compareu vosaltres mateixos:

El que hem van vendre:

• Hem van dir que disposaven de xarxa pròpia al lloc on visc. Així que per fer-me la portabilitat del meu número, primer vindrien a instal·lar-me una nova línia i després canviarien el número. Durant uns dies conviurien les dues instal·lacions i així no hem quedaria sense servei ni un minut.
• La instal·lació es faria en un plaç màxim d’un mes. I en tot moment, un tècnic es posaria en contacte amb mi per concretar dia i hora per fer la instal·lació. Jo sabria amb prou temps per endavant en quin moment es faria es canvi per tal que pogués planificar-lo. (Així consta en la publicitat i en la guia dels primers passos).
• Durant els dos primers mesos, la tarifa que pagaria per tots els conceptes havia de ser de 32,32 € (IVA inclòs) i a partir d’aquell moment, el preu definitiu era de 52,20 € (IVA inclòs) Aquests son els imports que consten al contracte que hem van lliurar i son, a més els preus que consten a la seva publicitat.

Passats dos mesos i veient que ningú no es posava en contacte amb mi, ni m’instal·laven la línia, vaig presentar-me a la botiga de ONO i vaig sol·licitar la cancel·lació del servei, ja que havien incomplert els terminis que m’havien donat. No obstant això, no van fer cas de la meva indicació.

Un bon dia, al matí, a casa no funcionava ni el telèfon ni Internet. Així que vaig trucar al meu proveïdor fins aleshores. Vaig tenir la primera sorpresa quan, molt amablement, hem van indicar que aquella línia havia estat donada de baixa i que ara pertanyia a una altra empresa.

La realitat (Compareu-la amb les promeses):

• ONO no te xarxa pròpia al lloc on visc i subcontracta les línies amb Telefónica. Ningú ve a instal·lar-te res i et deixen força dies sense servei d’Internet. Per descomptat que no instal·len una nova línia per que no les tenen. Després de trucar-los m’expliquen que quan hagin acabat la instal·lació m’enviaran un router per que me l’instal·li jo mateix i hem diuen també que encara no tenen previst enviar-me’l i que no saben quan ho faran. De fet si jo tinc ara connexió a Internet, és per que treballo en el tema i m’he configurat un router vell que tenia per casa.
  Hem faciliten unes dades tècniques per que configuri el meu router per poder treballar fins que rebi el que m’han d’enviar. Les dades tècniques facilitades son errònies i no es corresponen amb la tecnologia que utilitza la meva línia.
• Encara és el moment que rebi una sola trucada seva per informar-me de que han fet el canvi de línia, per dir-me que pretenen fer-ho ni per donar-me cap mena d’explicació després d’haver reclamat. La instal·lació ha trigat dos mesos i mig en lloc del màxim d’un que hem van prometre.
• Al dia següent de que hem deixin sense servei, rebo una ridícula carta de benvinguda. I aquí tinc la sorpresa definitiva: M’informen de les tarifes que m’aplicaran i que son: 52,81 € (IVA inclòs) els dos primers mesos i 73,69 € (IVA inclòs) a partir d’aquell moment. Això son més de 20 € addicionals als preus que consten al contracte signat…

Així que vosaltres mateixos. Si voleu contractar serveis de telefonia i Internet, penseu-ho molt bé. Jo, per descomptat, ja vaig anar a emplenar un full de reclamacions i a tramitar la reclamació corresponent a les oficines de defensa del consumidor.

Tota la informació facilitada en aquest article és demostrable amb contractes, fulletons publicitaris i altres documents.