Un dels problemes amb que ens trobem molts cops els aficionats al vídeo, és la dificultat de publicar-los en un lloc on realment disposem de les eines que ens interessen i en una forma en que després poguem gaudir d’aquests vídeos i compartir-los a la xarxa.

La problemàtica amb que jo m’he trobat molts cops, és la baixa qualitat en la reproducció de vídeos, o la dificultat en poder penjar un vídeo en el format exàcte que demana un lloc determinat. I aquests son dos mal endèmics que, per mi, han acompanyat sempre a YouTube. També es cert que aquest portal ha començat a posar-hi remei i que, els vídeos que ara es van pujant, es poden veure amb millors resolucions.

Però tot i amb això, YouTube pateix un altre mal molt pitjor que aquest. I aquest no és altra que la manca de contingut original. Allà hi trobaràs milers de copies del mateix programa televisiu. Si el que cerques es un programa o fragment d’alguna cosa que ha sortit a la televisió, aquest és el teu lloc, però si vols veure vídeos “d’autor”, millor vés a una altra banda. Encara hi conservo el meu canal, però el tinc realment abandonat.

A mi m’agrada cercar i visualitzar vídeos d’altres aficionats. Penso que això m’ajuda a agafar idees de com fer les coses amb els recursos que disposem i que son molt llunyans dels que poden fer servir els professionals. I aquests vídeos els trobo en altres llocs.

Un lloc que m’agrada es DailyMotion. Durant una temporada vaig tenir-hi els meus vídeos però vaig acabar esborrant-los per l’exagerada quantitat d’informació que havia d’introduir i unes classificacions i categories que canviaven massa sovint. Val a dir que DailyMotion és un lloc amb força recursos, una qualitat de vídeo molt bona i la possibilitat de carregar vídeos en Alta Definició. La interfície d’aquest lloc es agradable i es pot personalitzar. A més disposen d’un programa anomenat Motion Maker, en el que revisen els vídeos i els marquen amb l’etiqueta “contingut creatiu” si tu en tens tots els drets. Poder cercar en canals només dedicats a aquest tipus de contingut, o al contingut HD, és realment interessant.

Però de tots els llocs que he provat, el que més m’ha agradat es Vimeo. L’únic problema que pot tenir aquest lloc per alguna gent és que només està disponible en Anglès, però tampoc n’hi ha cap en Català… Hi ha un munt de funcions que m’agraden de Vimeo i en destaco tres:

1. Per una banda la gran qualitat d’imatge dels vídeos que es reprodueixen d’una forma molt fidel l’original. I això es un dels factors importants.
2. La possibilitat de tenir diferents canals. Imagina’t poder tenir una pàgina amb alguna personalització pels teus vídeos sobre un tema que t’apassiona, i una altre pels vídeos de vacances. Tenint en compte que els canals en Alta Definició tenen un format diferent per gaudir millor dels vídeos.
3. Tots els vídeos estan disponibles també en el seu format original. Jo acostumo a carregar-los en format DivX mp4. A totes les pàgines de reproducció dels vídeos, hi ha un enllaç per poder obtenir una copia exacte del vídeo que jo he carregat. Si carrego un vídeo en Alta Definició (720p), podràs obtenir-ne una copia! (Si t’hi registres) A tots els altres llocs que conec, com a molt pots obtenir una copia del vídeo en format Flash, en molta menor resolució.

Una altre cosa que realment m’agrada d’aquest lloc, és que està orientat a l’aficionat o productor. Amb això només accepten vídeos d’aquest tipus. Les normes diuen que els has d’haver fet tu mateix o be que hi hagis participat. Així el contingut que hi trobes, sempre és original i interessant.

A part d’aquestes tres importants característiques, n’hi ha d’altres no menys interessants: Creació d’àlbums, Diferents configuracions RSS disponibles pels teus vídeos, moltes eines per incorporar-los a altres llocs (Incrustats, Widgets, Reproductors) i un funcionament similar al d’una xarxa social amb contactes, estadístiques etc.

Naturalment jo ja hi tinc la meva pàgina, que estic actualitzant. I encara tinc pendent la organització dels meus canals per presentar els vídeos d’una forma una mica més organitzada. Tot es posar-s’hi!

Àudio

Imaginem que hem sortir a gravar amb la nostra càmera. O que hem gravat algunes coses a casa. O, qui sap, que volem editar unes velles imatges que havíem gravat ja fa temps. I al mirar-nos aquestes imatges, tenim la idea de posar-les a Internet, o regalar-li el vídeo a alguna persona. En aquests moments ens plantegem d’afegir-hi una banda musical per fer el nostre vídeo més agradable…

I aquest és el nostre problema: si volem pujar el vídeo a Internet, regalar-lo o ensenyar-lo a una colla d’amics se’ns presenten els problemes dels drets d’autor. En qualsevol cas, i molt especialment en el cas de publicar a qualsevol lloc, necessitem obtenir els drets dels autors de les peces musicals que volem utilitzar. Això és una cosa que queda gaire bé fora de l’abast de l’aficionat. Hem de fer nombrosos tràmits, sol·licitar autoritzacions i pagar uns diners. I depenent de qui en sigui l’autor ens demanarà més o menys diners, en qualsevol cas una despesa massa important per un vídeo d’aficionat que s’ha fet sense cap ànim comercial.

Per aquest motiu, ens cal buscar-hi alternatives. Como podem musicar els nostres vídeos, o afegir-hi alguns sons especials, sense deixar-nos-hi el pressupost? Potser pensem en cercar la música a Internet. I aquesta es una bona idea, sí. Però hem d’anar en compte: la música que podem trobar a Internet, també disposa de drets d’autor i no ens serà possible utilitzar-la; en molts casos, simplement, ha estat posada a Internet de forma il·legal. Llavors… quin recurs ens queda?

Alguns programaris per aficionat, com Pinnacle o Ulead, inclouen un sistema que permet musicar els nostres vídeos amb música lliure de drets. Per això utilitzen un sistema que permet utilitzar les llibreries de música de la casa SmartSound. Aquesta música s’adapta de forma molt fàcil a les durades que necessitem pels nostres vídeos. Això si, hem de comprar les llibreries. És una solució econòmica, comparada amb d’altres, però no es massa assequible pels nostres vídeos d’aficionat. Val a dir que és la meva preferida si vull realitzar algun treball comercial (és a dir, cobrar per la meva feina).

Afortunadament, només hem de cercar una mica: avui en dia hi ha nombrosos grups que volen donar-se a conèixer, junt amb d’altres que, senzillament, estaran encantats de deixar-nos utilitzar la seva música pel nostre vídeo. Como no podem anar preguntant un a un per les autoritzacions, jo proposo una cerca d’aquells autors i intèrprets que, directament, publiquen la seva música amb llicencies de l’estil Creative Commons. Son grups que, directament, permeten la còpia, distribució i ús de la seva música; i, molts d’ells, en permeten inclús fer-ne obres derivades; es a dir, a modificar les peces. Això si, sempre hem de fer constar en els nostres vídeos el nom de l’autor de la música i, preferiblement, títol dels temes utilitzats. Al cap i a la fi, si ens deixen utilitzar la seva música, no mereixen aquest reconeixement?

En resum: per musicar els vostres vídeos, utilitzeu música lliur, normalment amb alguna llicència Creative Commons. Això us obliga a llicenciar el vostre vídeo també amb una llicencia similar. Però al cap i a la fi, no volem que el nostre treball arribi al màxim de persones? A continuació us deixo alguns enllaços on podeu obtenir aquesta música lliure. Així no haureu de patir pensant en els problemes que podríeu tenir per utilitzar música sense llicenciar.

• Jamendo – El lloc de referència per la música lliure.
• Cultura Lliure – Tenen dos CD plens de música d’aquí amb llicència Creative Commons.
• Internet Audio Archive – Heu de buscar a la secció de “Open Source Audio”.
• OpSound – Autors que publiquen els seus treballs amb llicències lliures.

Quants cops hem fan aquesta pregunta. I quants cops he contestat el mateix, amb una altre pregunta: Li preguntes a un britànic, a un francès o a un alemany per què escriuen en la seva llengua? Llavors, per que hem preguntes a mi això? Només hi ha una resposta possible: Escric en Català per la senzilla raó que és la meva llengua: penso en Català i visc en Català. Per que hauria d’expressar-me en una altre llengua?

Això ve al cas per que no gaires dies hem varen fer, altre cop, aquesta pregunta: Per què és en català el teu bloc? I veig que no soc l’únic qui fan aquestes preguntes. Ahir llegia un article al bloc “Com gotes a l’oceà” i veig que deu ser una pregunta força habitual. Coincideixo molt amb les consideracions que fa l’Eduard a la seva resposta, així que millor llegiu el seu article i ho entendreu.

Llegint els comentaris d’aquest bloc del que us he parlat, val a dir que m’ha estranyat la consideració d’un comentari. Venia a dir, la persona que escrivia, que li costava molt de trobar blocs en Català. Potser una consideració estranya, tenint en compte que el Català es la segona llengua amb més presencia als blocs, després de l’Anglès.

I això que afirmo, no ho faig a la babalà, hem baso en una estadística que es va publicar ja fa algun temps. Jo tampoc m’imaginava que el Català tingués tanta presencia a Internet. Aquesta estadística es fa efectuar un cens dels blocs a Internet, i es varen classificar segons l’idioma en que estaven escrits. Es tracta del NITLE Weblog Census. I segons aquest cens, el Català és la segona llengua més emprada pels blocaires d’arreu del món amb 123.320 blocs escrits en la nostra llengua. Per davant es troba, com era d’esperar, l’anglès amb quasi dos milions de blocs (1.958.443). Pel darrera del català, es troben els blocs en francès (83.950) i en castellà (80.509).

Si voleu llegir una mica més sobre l’us del Català a Internet, llegiu aquest article a SoftCatalà. Si bé fa referència a l’any 2006, és força interessant.

Mizen Head

Molts cops en la nostra vida triem camins que no ens duen enlloc o, potser, ens duen cap a llocs en els que no ens serveix de res estar-hi. Agafem camins en els que, quan nosaltres anem, ja n’hi ha d’altres que tornen. Tal vegada decebuts del que han trobat al final, potser gaudint només del camí sense un destí marcat. A vegades creuem ponts, amb l’esperança que a l’altra banda hi trobarem allò que anem cercant. El cert és que la majoria de cops ni tan sols sabem que és allò que cerquem, només ens n’adonarem aquell dia que ho trobem.

També molts cops ens hem trobat fent una tasca, o avocant temps i esforç en un projecte que, més endavant, descobrim que no és viable, o que requereix més recursos i esforços del que havíem imaginat en un principi. Qui no ha hagut de recomençar quelcom alguna vegada? Doncs aquest estiu hem trobo en aquest cas.

Per certs motius que no venen al cas, hem vaig veure avocat a deixar aquest bloc farà un parell de mesos. Necessitava tot el temps i recursos per avocar-los en un projecte que feia temps estava embastant. Així que, necessitant certs recursos, vaig deixar aquest bloc de banda i, per mantenir el cuquet d’escriure de tant en tant, vaig mantenir-ne un de xiquet en una altre banda.

Deixar de banda el bloc va ser una decisió, equivocada, difícil de prendre. Abandonar altres petits projectes també va ser-ho. Amb tot aquest moviment, vaig adonar-me’n de la inviabilitat del projecte (per sort quan n’estava fent l’estudi) i, al tenir-lo abandonat, el bloc s’en va anar en orris.

Ara, vist que havia pres una ruta equivocada, o massa costosa pels recursos disponibles, he volgut continuar el que vaig deixar abandonat en aquell moment. Mala sort, que s’han afegit problemes tècnics per tornar-lo a posar en marxa, el que ha comportat un canvi de proveïdor d’espai. I després de fer una instal·lació local amb la copia d’allò que tenia, resulta que no hem fa el pes. No hem fa el pes el contingut, ni la organització, ni la orientació que tenia fins a les hores. Si, un munt de fotografies, vídeos i alguns articles, pocs, que realment hem fan en pes.

Per això he preferit tornar a començar de nou en nou. Tinc una mica més clar cap on vull anar, un xic més estudiat el format que vull donar-li al lloc i al contingut i les ganes i forces de tirar-ho endavant.